FASE 2 : SESSIONS D'ENTRENAMENT 2

En les sessions es treballen aspectes que conformen el procés d'automatització de la lectura : la consciència fonològica, la decodificació, la segmentació , el reconeixement de les grafies, l'atenció, la memòria.... Les activitats estan dissenyades per anar treballant cada cop cadascun d'aquests aspectes en més intensitat que els altres.  Aquestes sessions estan agrupades en el que s'anomenen paquets i cada grup té un nom, són les següents:
Sessions dels alumnes de 1^{r :}

Nom i nombre	Objectius	Consisteixen en:	Criteri d'assoliment :
Manel : 10 sessions	- Provocar la mecànica sil·làbica	Introdueixen una sola consonant, presentant-la separadament de la vocal i després unida per facilitar el pas de la lectura de lletra separada a la unió de lletres. Jocs que porten a la lectura de mots monosíl·labs i cerca dels mateixos per diferenciar-los d'altres.	Quan els nens que no podien ajuntar lletres ho  fan.
Manel Nemo : 13 sessions	- Provocar la mecànica sil·làbica. - Treballar la memòria de treball fonològica. - Millorar la capacitat d'atenció	Igual que les anteriors i  afegint activitats tipus Memory (taulell de paraules amagades i han d'anar girant i clicant de dues en dues fins trobar les parelles); es mostren dos taulells a la vegada i han d'identificar mots repetits en els dos taulells ..	Quan milloren la seva capacitat de memòria de treball
Iden – Thor : 60 sessions	- Reconèixer ràpidament la grafia presentada. - Identificar àgilment les consonants	Es van barrejant les combinacions: vocal-consonant/ consonant-vocal/ consonant – vocal- consonant  Cada consonant es treballa en tres sessions consecutives	Quan aconsegueixen llegir síl·labes
Monemo	- Reforçar la lectura de paraules curtes. -  Reforçar   la memòria de treball fonològica.	Aquestes sessions es van intercalant amb les anteriors d' Iden Thor, per a treballar l' automatització de les grafies no ambigües.	Quan aconsegueixen llegir paraules bisíl·labes
Speech rate	- Vocalitzar bé - Millorar la velocitat lectora	Exercicis on repeteixen les paraules vocalitzant exageradament com ho farien els actors de teatre; s'ha de llegir i pronunciar el més ràpid possible 5 vegades seguides.	No s'avalua, es realitza com a activitat complementària.

A més a més, en cada sessió tenen activitats lúdiques com la cursa de cotxes en la que el cotxe vermell representa al nen i l'altre , el cotxe blau, l'ordinador; el nen va llegint i cada cop que llegeix bé va avançant i si guanya la cursa rep un feedback, apareix en Glif , el personatge que l'acompanya en totes les sessions , a dalt del podi , i si perd la cursa apareix la Sira com a guanyadora i en Glif en segon lloc. Els dos sempre somrients perquè s'alegren que ha guanyat el seu amic, d'aquesta manera es treballa que no sempre es guanya i que ens alegrem que guanyi un amic.

L'altra activitat lúdica és fer esclatar bombolles , han de llegir la paraula de cada bombolla i clicar les que tenen determinada lletra , o les que acaben en una vocal, un consonant determinada.... En aquesta els nens no competeixen , només guanyen punts.

Aclariment : No tots els nens fan les mateixes activitats ni en el mateix ordre, cadascú té el seu propi itinerari, però pel seu percentil les activitats que van realitzant pertanyen als paquets de sessions esmentats en el quadre.

FASE 2 : SESSIONS D'ENTRENAMENT 1

Com ja he dit en altres entrades, cada nen /a que realitza l'entrenament lector té assignades unes sessions adequades al seu perfil lector.

Cada sessió està composta d'un nombre variable d'activitats que s'adapten a les característiques i objectius proposats per a l'entrenament. A 'hora de portar-lo a terme m'he adonat que realment és un mètode molt flexible : la sessió pot modificar-se en el transcurs de la mateixa , tornant a repetir una activitat les vegades que calgui, o bé saltar-ne una; es pot deixar la sessió a mitges i reprendre-la en un altre moment en el punt on s'havia deixat,; canviar-la per una altra més adient...... tot depenent de l'actitud que mostren en aquell moment el nen o nena entrenat... . El que si voldria destacar és el format lúdic que tenen les activitats perquè siguin motivadores a l'hora de realitzar-les.

Ara bé, amb quines actituds m'he trobat?

La N. al començament es mostrava molt tímida i llegia amb veu molt fluixeta, quan li preguntava alguna cosa abans de començar la sessió, com per exemple, que havia fet el cap de setmana o a que li agradava jugar contestava amb monosíl·labs; conforme hem anat avançant s'ha mostrat cada cop més segura i explica més coses, es mostra contenta.

L' A. ,sempre contenta i segura ; el que més em va sorprendre va ser el dia que a l' acabar em va dir : "gràcies", i la cara se li va il·luminar. Posa molt interès en fer-ho cada cop millor.

De vegades, en K. s' ha mostrat ansiós o de vegades la L. insegura i en D. molt   insegur i quan li costa molt fa dues coses,  o bé comença a explicar alguna cosa que no ve al cas o calla i no vol dir res més. Però conforme va avançant, a poc a poc, es va animant.

Aquests nens ho passen malament, pateixen en ser conscients dels errors comesos o bé, amb la dificultats de l'activitat a realitzar, dubten, tenen por de fer-ho malament.... aleshores, el que he fet ha estat adaptar-lis les sessions ometent pantalles difícils, o els he ajudat en la lectura o bé hem deixat la sessió per l'endemà... però abans d'acomiadar-los sempre hem tingut una petita xerrada per rminimitzar la tensió, els he motivat i encoratjat dient-lis que s'estan esforçant molt , amb paraules de suport i ànims deixant la sessió per l'endemà.

De mica en mica, han anat guanyant en seguretat, confiança i motivació; i aquesta predisposició s'ha reflectit en una millora , en alguns considerable, de la seva competència lectora.

Aprenentatge entre iguals

Potser us pensàveu que em referiria a alguna activitat entre els nens i nenes que participen en el programa d'entrenament lector , però no, aquest cop em refereixo a la interacció entre "col·legues". El proper dissabte es realitzarà:

El dia de les experiències i les respostes del Mètode Glifing | Barcelona

16/05/2015

Localització: Col·legi Sant Ignasi - Jesuïtes de Sarrià
Carrer de Carrasco i Formiguera, 32
08017 Barcelona

L'entorn del treball d'un psicopedagog és un entorn multidisciplinar on estan implicats els subjectes i els diferents agents educatius. Moltes vegades la pràctica ens porta a situacions problemàtiques que s'han de resoldre, va bé , participar en jornades com la que assistiré donat que ajuda a trobar solucions a diferents situacions a partir de la praxis d'altres persones i en aquest cas, persones que treballem en el mateix projecte : el mètode Glifing.

Penso que és molt important la interacció i la col·laboració amb altres professionals per aconseguir una major qualitat; compartir les diferents experiències ajuda a tenir altres punts de vista , sempre des del respecte cap els altres, que ens van formant i d'aquesta manera, anem progressant junts.

Les contribucions individuals o de diferents equips són positives per al progrés personal, afavoreix la pràctica reflexiva i ens aporta a una major eficàcia. Tal com diuen els coordinadors ( Teresa Mauri, Carles Monereo i Antoni Badia) en la Introducció de “La pràctica psicopedagògica en educació formal”de Volum I ( Material del Pràcticum), “El psicopedagog no actua sol, sinó conjuntament amb altres professionals creant zones de col·laboració conjunta de desenvolupament ...”

Ja us informaré de com ha anat.

Neuroeducació

El Mètode Glifing es basa en la plasticitat cerebral i aquest fet m'ha portat a investigar més sobre el tema, i he conegut la neuroeducació, una nova disciplina que té com a objectiu : optimitzar els processos d'ensenyament-aprenentatge basant-se en els coneixements que tenim sobre el funcionament del cervell humà.. Aquest un nou paradigma en educació es basa en la plasticitat cerebral, el nostre cervell és plàstic, molt més mal·leable del que es pensava, pot generar noves neurones i està en un procés d'adaptació continua i això és el que permet aprendre durant tota la vida.

Si aquest fet es pot transmetre als nens, transmetre que les seves habilitats personals poden desenvolupar-se, aconseguiran crear el que Carol Dweck anomena “mentalitat de creixement” , la qual els permetrà progressar i millorar els seus resultats acadèmics i el seu aprenentatge.

Aquesta informació constitueix un element motivador molt important per els alumnes. Quan als alumnes se'ls explica que el que faran en les sessions del mètode Glifing serà com un entrenament ells es veuen motivats i “creuen en ells”, el seu esforç i la constància mostren el seu avanç, i això els motiva cada cop més.

Notícies

NOTÍCIES SOBRE LA DISLÈXIA

Ahir, 28 d'abril,  a La Vanguardia sortia la següent notícia: un nou estudi publicat a “Research in Developmental Disabilities”, demostra per primera vegada en llengua castellana que els nens i nenes amb dislèxia presenten també un dèficit en processament prosòdic ( fonologia suprasegmental), és a dir, s'ha demostrat que tenen problemes per a detectar les síl·labes accentuades. Un factor a tenir en compte quan realitzem activitats amb aquests infants.

Comentari personal:

Realitzar el meu projecte m'ha portat  a investigar sobre les dificultats en l'aprenentatge de la lectura i estar informada sobre les notícies que van sorgint . Tota informació nova és un fil a seguir , un fil  que et porta a seguir investigant, i per altra banda a difondre el que anem coneixent, a fer xarxa per poder progressar en el camp del coneixement i l'assessorament psicopedagògic.

Referència bibliogràfica de l'estudi realitzat:

Jiménez-Fernández, Gracia; Gutiérrez-Palma, Nicolás; Defior, Sylvia. “Impaired stress awareness in Spanish children with developmental dyslexia” Research in Developmental Disabilities 37: 152-161 DOI: 10.1016/j.ridd.2014.11.002 febrero de 2015

FASE 2 : SESSIONS D'ENTRENAMENT - INTRODUCCIÓ

1. Entorn:

Realitzem les sessions de manera individual en un petit espai, just al costat de la classe de 1^r. Resulta còmode perquè es senten tranquils, només ells i jo; i a més a més ens permet conversar una mica, és important crear vincle de confiança, no s'han de sentir diferents que la resta de la classe, realitzen les sessions com a entrenament per llegir millor no perquè tenen dificultats.

2. On es troben al començament d'aquest entrenament?

Alumnes de 1^r:

Nom:	Percentil	Observacions:
N.	11	Llegeix amb un to de veu molt fluix, mostrant inseguretat. Velocitat lectora baixa Li costa pronunciar la “R” S'expressa en català però hi ha mots que els ha de pensar o no li surten degut que parla castellà a casa.
K.	8	Mostra poca disposició envers la lectura. No reconeix la lletra “P” Té por d'equivocar-se, prefereix no dir res si no està segur. Velocitat lectora molt baixa
D.	0	Coneix poques lletres. Li costa pronunciar la “R” S'expressa sobretot en castellà. El seu vocabulari és molt bàsic. Mostra bona predisposició per aprendre quan comença la sessió però li costa mantenir l'atenció. Alumne nouvingut al centre.

Alumnes de 2ⁿ:

Nom:	Percentil	Observacions:
L.	1	Mostra dificultats en reconèixer “b “ i “d”. Mostra dificultats en les síl·labes compostes per: c-c-v (consonant – consonant vocal ) i c-v-c. Llegeix amb un to de veu fluix i es mostra insegura, té por d'equivocar-se.
A.	40	És una alumna que falta a sovint a escola. Mostra poc interès per l'aprenentatge, es distreu fàcilment, molt lenta en realitzar les tasques. Se l'ha inclòs en els entrenaments per millorar la seva comprensió lectora i agilitzar la velocitat de lectura.

3. Comentari personal:

He volgut plasmar la situació inicial dels alumnes (dels quals he preferit posar només la inicial del seu nom per preservar les seves dades) per anar comparant la seva evolució amb aquests resultats inicials. L'intercanvi d'informació amb les tutores és cabdal per a realitzar un bon seguiment, he de dir que hi ha facilitats per portar endavant el projecte.

Un altre fet constatat és que resulta molt important crear un clima de confiança amb els alumnes, així doncs, abans de començar cada sessió conversem una mica ( com els hi ha anat el cap de setmana, a que els hi agrada jugar al pati...) d'aquesta manera es relaxen i no es prenen la sessió com si fos una avaluació. Per altra banda, com que al començament són saludats personalment , aquest petit detall les agrada i els fa sentir molt bé, importants. Fan una activitat només per a ells.

Se'ls explica que el que fan és un entrenament per llegir millor, com fan els esportistes per millorar en l'esport. D'aquesta manera els ajudem en la seva autoestima, saben que milloraran perquè poden fer-ho.

Valoració I

En aquestes dades ja he realitzat la primera fase del Projecte del Pràcticum II, així doncs, tal com ho vaig planificar en el projecte,  començaré a realitzar la :

Fase 4 : Avaluació, reflexions i propostes de millora en el transcurs de tot el Pràcticum.

4.1 Descripció i valoració de la primera fase:

Objectius: Han estat aconseguits

1.Amb l'equip d'Avesedari.

Amb la tutora i l'equip del centre Avesedari vam analitzar les dades obtingudes en l'avaluació inicial : els percentils dels alumnes i les dificultats que mostraven. Vam seleccionar tres alumnes de 1^r i dues alumnes de 2ⁿ.

Valoració:

En tot moment he participat de manera molt activa i m'he sentit formar part de l'equip. Considero que l'Avaluació Glifing és un bon mètode de diagnòstic de les dificultats de la lectura.

2. Amb l'equip directiu i les tutores de Cicle Inicial

En primer lloc vaig realitzar una reunió per explicar i comentar els resultats de l'avaluació inicial que havíem realitzat al desembre , en la darrera part del Pràcticum I.

L'objectiu principal era comentar quins alumnes presentaven dificultats en l'aprenentatge de la lectura i realitzarien l'entrenament lector. I per altra banda, contrastar aquests resultats amb l'opinió de les tutores sobre aquests alumnes.

També els hi vaig passar el video: "Com vèncer les dificultats de la lectura amb el mètode Glifing? ( Es pot trobar en el marge dret del blog, en Enllaços interessants: Entrevista a Montserrat Garcia)

Reflexió: El més important d'aquesta fase , com a psicopedagoga, és arribar a tenir el mateix concepte sobre l'objecte de la demanda; , compartir el significat, consensuar la tasca a realitzar, essent un projecte compartit i co-responsable entre tots els agents educatius. Sobretot si es vol que a més a més d'ajudar a aquests alumnes a minimitzar les seves dificultats , esdevingui un projecte educacional preventiu i que contribueixi a millorar la pràctica educativa.

La clau: el treball col·laboratiu

Valoració:

Ha estat força positiu, les tutores estaven d'acord en els casos, m'han donat dades sobre els alumnes que m'han ajudat a confegir el seu perfil i a tenir en compte el seu vessant emocional.

Penso que el fet de treballar a l'escola em facilita la meva tasca. Com a psicopedagogs hem de tenir en compte que no sempre trobarem un ambient favorable per a realitzar la nostra tasca, és important tenir en compte les actituds i reaccions de les persones amb qui hem de col·laborar, cal ser flexibles, saber escoltar , mostrar empatia... i també influeix si ets un psicopedagog intern o extern al centre. Segons César Coll, quan parla dels coneixements que necessita el psicopedagog per poder assumir les seves funcions assenyala la necessitat de tenir tècniques i estratègies per assessorar

3. Amb les families

He realitzat entrevistes personals per explicar-lis quines dificultats mostraven els seus fills i explicar-lis l'entrenament lector que portarien terme i la finalitat del mateix . La reacció de les famílies en conjunt ha estat favorable; unes més que altres, de vegades costa admetre que un fill manifesti tenir dificultats , però la clau és donar informació i  aconseguir implicació.

Les famílies dels nens i nens que presenten dificultats d'aprenentatge necessiten suport i orientació, moltes vegades mostren angoixa perquè no saben com ajudar als seus fils/es. Donant-lis informació i suport podem aconseguir com a psicopedagogs implicar-los més en la tasca educativa donat que aconseguim potenciar les seves capacitats educadores.

Tenir informació és un dret que tenen, basat en la  Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació; en el Capítol III : Les famílies. Article 25: Participació de les famílies en el procés educatiu.  

2." Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informació sobre l'evolució educativa de llurs fills. Amb aquesta finalitat (... )s'ha de preveure els mitjans necessaris perquè els centres, el professorat i altres  professionals puguin oferir assessorament i atenció adequada a les famílies..."

________________________________________________________________________________

Bibliografia: Catalunya Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. – (Quaderns de legislació ; 82) ISBN 9788439381303 I. Catalunya. Generalitat II. Títol III. Col·lecció: Quaderns de legislació ; 82 1. Ensenyament – Dret i legislació – Catalunya 351.851(467.1)(094)