Acabem

I... arribem al final!

Bé, el Pràcticum està acabant i aquesta serà la darrera entrada al blog. La meva valoració voldria reflectir el que m' ha suposat a nivell personal i professional.

El Pràcticum II ha estat la culminació dels meus estudis de Psicopedagogia, ha suposat posar en pràctica i ampliar el meu contingut acadèmic, no només a nivell teòric sinó en la pràctica, continuant el treball començat en el Pràcticum I. Portar endavant un projecte psicopedagògic porta en conseqüència estar ben format i informat per poder assessorar amb qualitat; però quan més t' endinses en un tema , més t' adones del que et falta per descobrir.

Una de les coses que més m'han agradat de l'equip amb qui he treballat ha estat la passió per la feina i la feina ben feta; l'interès per compartir coneixements i praxis a diferents nivells d'educació i entre diferents agents educatius ( psicòlegs, psicopedagogs, mestres, cap d'estudis...), realment és molt valuós el treball dins un marc de treball en equip, la col·laboració tant entre totes les persones que intervenen en un projecte com entre els professionals que continuen investigant, posant-se al dia i transmetent coneixements.

Una altra punt positiu ha estat augmentar la xarxa de contactes, com per exemple, amb l' Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació , les publicacions de la revista Àmbits, la “Asociación Madrid con la Dislexia “...

Voldria també donar les gràcies a l'equip de l'escola i al d' Avesedari per les facilitats donades a l'hora de realitzar el projecte, el qual s'ha pogut ajustar a la seva planificació i calendari inicial.

També m'he adonat de que el seguiment del mateix (així com d'altres en un futur)per poder anar fent una avaluació continuada ha de ser sistemàtic i acurat; i que el Mètode Glifing tal com està dissenyat afavoreix aquest seguiment. D'igual manera té molt en compte la vessant emocional dels alumnes entrenats; veure i comprovar el seu progrés i viure la seva evolució ha estat molt gratificant; afegint que si bé ha estat un entrenament constant aquest ha estat realitzat d'una manera molt lúdica, els nens s'ho ha passat bé i es mostraven motivats.

Ara em toca plasmar-ho tot en la Memòria de pràctiques, un anàlisi més profund del treball realitzat i que he anat mostrant en el blog. Com a comiat, voldria deixar alguns dibuixos, amb en Glif, dels alumnes entrenats 

FASE 3: ANÀLISI DE LES DADES I VALORACIÓ DELS RESULTATS

Avaluacions

Aquesta setmana, tal com ja estava previst en el pla inicial, concretament en la FASE 3 del projecte, he dut a terme les proves d'avaluació final.

Objectius: 

-Avaluar el progrés i la millora obtinguda pels alumnes.
- Valorar si s'han aconseguit els objectius fixats.

Criteris d'avaluació: Comparar els resultats obtinguts en velocitat lectora i en el nombre d'errors comesos en aquestes proves amb els que es van obtenir en l'Avaluació inicial d'aquests mateixos ítems,  abans de l'entrenament lector amb el Mètode Glifing

Propòsit final: Analitzar l'evolució dels alumnes i a partir d'aquestes dades: realitzar propostes de millora i d'una possible continuïtat del Mètode en el centre escolar.(recordo que s'havia interessat per aquest mètode per a poder diagnosticar de manera preventiva i tractar les dificultats envers l'aprenentatge de la lectura com a mesura per evitar el fracàs escolar ) 

El que s'ha fet ha estat repetir la mateixa bateria de proves utilitzades en l' avaluació inicial.

Incidències: no he pogut passar-li a un alumne perquè no ha vingut a escola aquesta setmana. Espero poder-li passar la setmana vinent, en la qual també està prevista la reunió amb la meva tutora i l'equip d' Avesedari per poder analitzar tots els  resultats i poder realitzar un informe final  més exhaustiu.

En una posterior reunió aquest informe també es lliurarà a l'escola i s'informarà i es comentarà amb l'equip directiu i mb les tutores i més tard amb les famílies. Però per motius de dades no ho podré posar al bloc.

A tall d'exemple us poso una imatge de les dades que s'obtenen en una d'aquestes sessions.

       

FASE 2: SESSIONS D'ENTRENAMENT 5

Avui us mostraré algunes de les activitats que realitza la Laia ( alumne de 2ⁿ), pe veure que el contingut és diferent del de la Nerea.

Comencem la sessió de la mateixa manera, conversant una mica abans d'iniciar la sessió. La Laia és una nena que es mostrava molt tímida i insegura , ara va agafant confiança i fins i tot de vegades fa bromes.

 Les activitats que us comento estan dins del grup Monojocs.

 L'objectiu d'aquest grup és incorporar les síl·labes travades en format de joc, per ressaltar la diferència i per altra banda, reforçar l'articulació de les mateixes. 

Aquestes són precisament les síl·labes en les que la Laia mostra tenir més dificultat de lectura. En la sessió realitza:

1.Activitats de lectura de no paraules en lectura  

 lliscant.

En aquesta imatge podeu veure en Glif pensant, ha sortit perquè la Laia llegia a poc a poc, l'ajuda a pensar. Al final de la sessió surt amb el polze 

amunt felicitant-la perquè  ha acabat l'activitat.

2. Cursa de cotxes amb no paraules.

3. Activitats de lectura i  de decisió en taulell:  3.1 Marcar només les paraules repetides.

3.2. Decidir si cada paraula llegida és igual que l'anterior , clicar “si” amb el botó esquerre i no amb el botó dret del mouse

3.3. Decidir si la paraula de l'esquerra està inclosa en la de la dreta.

3.4. Decidir si la paraula llegida acaba amb la mateixa lletra que l'anterior. En aquesta activitat també es treballa la memòria, degut a que a de recordar com acaben les paraules, ja que desapareixen de la pantalla.

4. Fer esclatar bombolles, però només les que tenen paraules que acabin en consonant.

I com sempre, la darrera activitat  és la de:  Adéu i autoavaluació. En aquesta activitat és quan ella fa bromes, de vegades  tot rient em puntua a mi amb menys estrelles que ella perquè diu que  ara llegeix més que jo. Quan vam començar el projecte moltes vegades li havia de llegir jo primer algunes paraules i ella repetir-les; i ara ja no. A més a més de millorar la lectura de travades , ha millorat en autotestima i confiança; es mostra motivada respecte a la lectura i contenta per com ha millorat.

Normativa legal

Marc legal

A l'apartat del blog : Material de consulta ( situat en el marge dret del mateix) he col·locat el document: 

RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció 

educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.

Trobo que és interessant tenir a mà com contempla l' Administració el tractament de l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge, o bé com diria la meva tutora la Montserrat Garcia, com es contemplen "les diferents maneres d'aprendre".

Tot aprofundint en el tema de la dislèxia, també he cregut convenient donat que ens aproximem al mes de juny, comprovar quines mesures es prenen per a què els alumnes amb necessitats específiques d'aprenentatge com ara la dislèxia, dèficit d'atenció i hiperactivitat; puguin realitzar les proves de selectivitat . Enguany ja serà el cinquè que hi ha un tribunal a Barcelona que atén aquests estudiants.

Entre les mesures que es prenen hi ha per exemple, que se'ls dóna mitja hora més per acabar els examens, que són iguals que per la resta de l'alumnat; que poden realitzar-los en un ambient més tranquil i aïllat...

 Us deixo el document en el mateix apartat que l'anterior, a: Material de consulta.

Criteris d'actuació al tribunal PAU ordinari específic 

 (dislèxia) 2015

Valoració II

Fase 4 : Avaluació, reflexions i propostes de millora en el transcurs de tot el Pràcticum.

4.1 Descripció i valoració de la fase 2:

Objectius:

Reflexió sobre els mateixos:

- He anat aplicant el programa d'entrenament Glifing al grup de 5 alumnes previstos.

- El grau de millora de les seves dificultats lectores ha estat variable, depenent de les característiques de cadascú.

- La vessant emocional ha estat tinguda en compte per poder anar adequant les sessions ( si estaven cansats , o més dispersos aquell dia... o si les activitats programades eren molt nombroses aquell dia)

- S'ha anat realitzant una avaluació continua del seu progrés i s'ha anat adequant el programa d'entrenament als seus progressos.

1.Amb l'equip d'Avesedari.

Amb la tutora i l'equip del centre Avesedari s'han anat analitzant les dades obtingudes en les diferents sessions per anar-les modificant si calia.

Valoració:

Molt positiva i enriquidora, la comunicació ha estat molt fluïda, s'han contrastat les opinions per introduir els canvis. També he pogut participar en unes Jornades amb altres mestres, psicòlegs i psicopedagogs compartint les diferents experiències amb el mètode Glifing.

2. Amb l'equip directiu i les tutores de Cicle Inicial

S'han anat fent reunions per comentant com anaven les sessions i si constataven algun progrés en el desenvolupament de les activitats a l'aula , relacionades amb la lectura.

Em van demanar de realitzar unes pautes per poder ajudar millor a aquests alumnes, en una de les reunions , entre totes, vam acordar una sèrie de normes:

1. Donar més temps per llegir i fer els exercicis escrits.

2. Remarcar més els sons de les paraules a l'hora de fer els dictats.

3. Valorar l'esforç d'aquests alumnes en els seus progressos per petits que fossin.

Reflexió: El més important d'aquesta fase ha estat compartir , que tots els agents educatius es veiessin involucrats en el projecte. La valoració ha estat molt positiva, la informació ha estat bidireccional.

La clau continua sent : el treball col·laboratiu

3.Amb els alumnes

El treball amb ells ha estat individualitzat, adaptat al seu progrés. La relació amb ells ha anat canviant, s'ha anat creant un clima de confiança que ha ajudat al projecte; al començament es mostraven més tímids, alguns parlaven fluixet, els feia por equivocar-se i emmudien davant els errors. Actualment , quan estem arribant a la fase final, s'han obert més , abans de començar la sessió m'expliquen coses que els ha passat, fan bromes en la valoració final de cada sessió, com per exemple, em puntuen amb menys estrelles que ells dient que ells llegeixen més que jo; o ja comencen a valorar les sessions en si els ha agradat molt , ha estat “xula” o massa difícil aquell dia perquè no han guanyat ttotes les curses de cotxes.

4. El mètode Glifing: el programa i el suport tècnic

No hi ha hagut cap incidència, s'ha portat a terme sense cap problema. El programa permet consultar en tot moment els resultats, comparar-los, veure el progrés, modificar l'ordre de les sessions,interrompre-les i continuar-les en un altre moment repetir-les si cal...

Compte també amb suport en cas d'incidències, com ara, no poder guardar bé una sessió . En tot aquest període no he tingut necessitat d' utilitzar-lo.

5. Final de la fase

Aquesta fase acaba el dia 29 d'aquest mes, aleshores realitzaré les proves d'avaluació inicial del nivell lector i els podré comparar amb els resultats de l'Avaluació realitzada al desembre.

Aleshores podré avaluar el projecte portat a terme respecte als alumnes i respecte a la meva pròpia tasca.

Reflexions

Després d'assistir a la jornada de l'altre dia i portant a terme el projecte ; i coneixent de més a prop el Mètode Glifing pel fet de portar-lo a la pràctica i analitzant els resultats que s'estan obtenint m'ha fet adonar la importància de valorar l'esforç i la importància de la motivació dels alumnes.

Tot això ho he relacionat i comparat amb els estudis de la doctora en Psicologia Carol Dweck,  professora de la Universitat d'Standford (EEUU).

Mètode Glifing	Doctora Carol Dweck
Es basa en la plasticitat cerebral	La intel·ligència pot créixer i desenvolupar-se, no és innata .Quan els nens aprenen el cervell canvia
Amb esforç , constància i treball constant es pot millorar	La capacitat d'aprendre no és fixa, es pot canviar amb l'esforç
Motivar i encoratjar als alumnes	Elogiar el procés en el qual el nen s'involucra

Breu ressenya de les seves idees:

La doctora Carol Dweck investiga “la mentalitat del desenvolupament”, la idea de que es pot augmentar la capacitat del nostre cervell per aprendre i resoldre problemes. La seva idea principal és que l'èxit o el fracàs no depenen tant de la capacitat innata com de la disposició mental davant la pròpia capacitat i talent.

Segons les seves idees s'ha d'elogiar el procés en el qual el nen s'involucra, el seu esforç, les seves estratègies, el seu enfocament i la seva constància en  el seu progrés

Per tant penso que com a psicopedagogs s'ha de transmetre, mitjançant l' assessorament,  als docents i altres agents educatius la importància de valorar als alumnes i com motivar-los amb crítica constructiva, motivar.los perquè creguin en ells mateixos.

 Els docents i altres agents educatius han de tenir un paper més d'educadors – orientadors que no pas de font d'informació. Han d'acompanyar als alumnes , en el seu procés d'aprenentatge.

 Us deixo a l'apartat "Enllaços interessants" l'enllaç amb un video de Carol Dweck on  explica les seves idees i experiències:

FASE 2 :SESSIONS D'ENTRENAMENT 4

Com és una sessió?

En primer lloc, vaig a buscar a l'alumne que ha de realitzar la sessió i anem a l'espai destinat a fer-la. Ens seiem davant de l'ordinador còmodament i abans de començar-la parlem una mica.  Al començament era jo la que iniciava la conversa però ara, com ja portem bastants sessions, són ells que espontàniament m'expliquen coses, com per exemple:

- La N. ; “...saps què, estic molt contenta, aniré de colònies, és la primera vegada que vaig, la meva mare m'ha dit que m'ho mereixo perquè m'he esforçat molt a l'escola i ho faig molt bé...”

- En K. : “vaig anar a Calafell però no em van deixar banyar...només els peus”

Va bé que es relaxin i estiguin tranquils abans de començar la sessió, aquestes petites converses ja són una rutina. En aquestes edats, les rutines serveixen per donar-lis tranquil·litat, saben les passes a seguir i que faran . No hi ha cosa que els inquieti més que no saber que passarà.

Avui us explicaré una sessió amb la Nerea de 1^r a tall d'exemple, per ensenyar-vos de com es treballa amb el mètode Glifing.

1.A la pantalla surt un resum del que es farà aquell dia. La sessió d'avui és del grup Identhor i consisteix en :

Monosíl·labs :  CVC VCV CJ AOU . Introducció bisíl·labs: CVCV

2. La següent pantalla és la de Hola!, la salutació personal que reben cada dia.

L'anècdota és del D. , sempre la llegeix en veu alta i torna la salutació dient : “Hola Glif”, que és el personatge conductor del Mètode.

3. I comencen les activitats , primer surt la pantalla que dóna les instruccions, jo els hi llegeixo i els hi explico; i després ja comença. 

 La primera d'avui és una de Speechrate, és a dir , una de gimnàstica per a la boca. 

Ha de repetir cinc vegades, el més ràpid que pugui, unes  parelles de paraules.  Primer els hi llegeixo jo ( perquè la pronunciació sigui correcta) i després ho fa  ella.

Us mostro una de les parelles de paraules.

4. Tres activitats de lectura i de decisió en taulell:

4.1 Clica només si comença per “gu”

4.2 Clica només si acaba en “c”. Un exemple:

4.3 Clica només si té la lletra “u”

5 Iguals? Es tracta d'una activitat de decisió:  Ha de llegir i dir si les dues paraules són iguals o no.

6. Relacionar paraules. En aquesta activitat les paraules es presenten en dos taulells, ha de relacionar seguint la instrucció : Relaciona les paraules que són iguals

7. Rima, també es tracta d'una activitat de llegir i decidir , en aquest cas si la última paraula rima amb l'anterior.

8.Llegir no paraules en lectura lliscant.En format de llista lliscant de no paraules, la paraula que s'ha de llegir esta resaltada amb una franja groga. Si triga molt a llegir la paraula apareix la imatge d'en Glif pensant i quan acaba surt en Glif amb el polze amunt per felicitar que s'ha acabat l'activitat.

9 - 10. Dues activitats seguides de “Cursa de cotxes” , guanya't a tu mateix. És una activitat que els hi agrada molt, posen els cinc sentits a l'hora de fer-la per guanyar, és activitat molt engrescadora.

11. Bombolles. No es tracta d'una activitat de competició sinó que al llegir guanya punts i vides. Es tracta de llegir i clicar les bombolles.

12. Adéu i autoavaluació

Aprenentatge entre iguals (2)

EL DIA DE LES EXPERIÈNCIES I LES RESPOSTES DEL MÈTODE GLIFING

Avui he assistit a aquesta jornada i ha estat realment interessant. 

 Descripció        

La introducció l'ha fet la Montserrat García, la meva tutora del centre del Pràcticum, com a directora d'Avesedari i del Mètode Glifing. 

El contingut de la jornada ha estat explicar experiències de la mà de professionals dels  diferents àmbits que treballen amb Glifing. El ventall de participants ha estat força ampli: psicòlegs, psicopedagogs, mestres d'infantil i de primària, mestres d'escoles d'educació especial, professors de secundària...

Qui i què  han compartit?

- Mestres d' Educació Infantil : les activitats Prèvies de Lectura, com enforteixen les funcions executives i preparen per aprendre a llegir.

“Quan treballem pre -  lectura estem treballant el gust per les lletres”

- Mestres de suport : El Glifing a l'aula de reforç com a element motivador dels alumnes amb dificultats d'aprenentatge.

- Mestres de Primària de Cicle Inicial: Experiències de Glifing amb parelles lectores (creades per nivell lector i bona connexió). 1 entrenador + 1 entrenat = 2 entrenaments.

Quins beneficis reporta? A més a més de millorar la capacitat lectora , autonomia, respecte, responsabilitat, flexibilitat, col·laboració, acceptació, aprenentatge entre iguals...

- Psicopedagog d'un centre de primària i secundària, el cap d'estudis i mestres de primària del centre : els Apadrinaments lectors entre alumnes de cicle superior i alumnes de cicle inicial.

- Directora i mestres d'un centre d'educació especial : Glifing per a tots a l'educació especial, com a eina per millorar la lectura a nivell de primària i a nivell de secundària.

“ Els hi dóna seguretat i milloren la lectura, la comprensió i l'autoestima”.

- Professor de secundària: Recuperem el tren de la lectura a 1^r d 'ESO.

“Quan alguns alumnes arriben a l'ESO porten una motxilla ben carregada , són conscients de les seves dificultats i el mètode Glifing és una eina que els pot ajudar i donar oxigen”

- Directora d'un gabinet psicopedagògic:

“El mètode Glifing permet ajustar al màxim el camí de la reeducació de la lectura amb criteris objectius analitzats dia a dia”

“ El professional pot tenir en compte les dificultats del nen i el seu camí d'evolució, però també la seva motivació i el seu estat emocional o vital per tal de fer un vestit totalment a mida de les seves necessitats”

col·loqui.

Valoració personal

Totes les participacions han estat acompanyades per vídeos on es podien veure els veritables protagonistes en acció: els nens i nenes amb dificultats d'aprenentatge de la lectura realitzant diferents activitats Glifing. Tal com ha dit la meva tutora del Pràcticum , la Montserrat Garcia en la introducció : " hauríem de canviar la paraula dificultats per la paraula diferència, cadascú té una manera diferent d'aprendre”.

I jo, comparteixo aquesta afirmació , cada nen té un camí d'aprenentatge que hem de respectar i quan portem a terme el mètode Glifing, es parteix del punt on  ell es troba ( el seu perfil lector) i valorem al lloc on arriba, sigui quin sigui, i el temps que triguin; sempre  valorant el seu esforç, la seva feina constant i perseverant. Encara que els nens ho fan d'una manera lúdica i engrescadora ,  agraeixen el reconeixement del seu treball i el nostre encoratjament.

Un altre punt amb el que estic d'acord de tot el que s'ha parlat és que es creen vincles amb els nens, quan fan les activitats surt el seu nom, així doncs ell/a fan unes activitats només per a ells. Però el més important és que no ho fan sols, estan acompanyats per un entrenador, i aquest acompanyament proper els transmet confiança, suport, respecte. Sentiments dels que de vegades mostra mancances.

M'ha agradat assistir-hi, com a psicopedagoga va bé conèixer d'altres experiències, compartir amb altres agents educatius els dubtes, els resultats , les dificultats... m'he adonat de que aquest mètode és realment flexible, es pot adaptar a nombroses situacions , a diferents nivells, i el més important, a cada manera d'aprendre. 

Ha estat una experiència molt enriquidora.

FASE 2 : SESSIONS D'ENTRENAMENT 3

Sessions dels alumnes de 2ⁿ

1. La L.està realitzant sobretot aquest tipus de sessions donat el seu resultat en l'avaluació i a les dificultats que mostra en l'aprenentatge de la lectura.

Nom i nombre	Objectius	Consisteixen en:	Criteri d'assoliment :
Monojocs : 18 sessions	- Incorporar les travades. - Reforçar l'articulació de les mateixes	En aquestes sessions es treballen les síl·labes travades, síl·labes d'especial dificultat per ella, són les que li representen més problemes en l'aprenentatge de la lectura. Es treballa també la diferenciació fonètica, la dicció i l'articulació de les mateixes.	Els nens són capaços de fer la lectura de qualsevol estructura monosil·làbica. (c-c-v / c -v -c)
Mono : 15 sessions	- Aconseguir la lectura ràpida de les travades.	Són sessions per als nens que tenen dificultat en assolir la mitjana del seu curs en la lectura de travades. Exercicis on treballen els monosíl·labs apresos de manera intensiva. La presentació és variada i es combina amb activitats lúdiques ( esmentades en l'anterior entrada del blog) per motivar-los.	Els nens són capaços de fer la lectura ràpida de qualsevol estructura monosil·làbica..

Puntualització : En aquests darrers dies , degut a la seva progressió comença fer també sessions de Frondosa ( explicada en el següent quadre)



2. La A. Realitza sessions d'un nivell més avançat, activitats dirigides a nens que necessiten millorar la seva capacitat lectora però que ja són capaços de llegir bisíl·labs; i han de millorar la consciència fonològica. Són les següents:

Nom	Objectiu	Consisteixen en	Criteri d'assoliment
Frondosa : 22 sessions	- Introduir bisíl·labs - Millorar l'articulació i dicció.	- Gimnàstica de sons (exercicis articulatoris): llegir i pronunciar el més ràpid possible i repetint les paraules llegides cinc vegades seguides) - Reconeixement de rimes - Lectura de bisíl·labs	Els nens són capaços de fer la lectura de bisíl·labs
Frases : 5 sessions	- Treballar la memòria semàntica. - Treballar la decisió lèxica	Activitats relacionades amb la comprensió i enmagatzament d'informació	Els nens es troben al final del procés d'entrenament en decodificació.

Comentari personal: L' A. mostra un gran interès i cada cop li agrada més llegir, o sigui, que a més a més d'anar aconseguint una millora de  la seva capacitat lectora s'està aconseguint que comenci a gaudir-ne.

FASE 2 : SESSIONS D'ENTRENAMENT 2

En les sessions es treballen aspectes que conformen el procés d'automatització de la lectura : la consciència fonològica, la decodificació, la segmentació , el reconeixement de les grafies, l'atenció, la memòria.... Les activitats estan dissenyades per anar treballant cada cop cadascun d'aquests aspectes en més intensitat que els altres.  Aquestes sessions estan agrupades en el que s'anomenen paquets i cada grup té un nom, són les següents:
Sessions dels alumnes de 1^{r :}

Nom i nombre	Objectius	Consisteixen en:	Criteri d'assoliment :
Manel : 10 sessions	- Provocar la mecànica sil·làbica	Introdueixen una sola consonant, presentant-la separadament de la vocal i després unida per facilitar el pas de la lectura de lletra separada a la unió de lletres. Jocs que porten a la lectura de mots monosíl·labs i cerca dels mateixos per diferenciar-los d'altres.	Quan els nens que no podien ajuntar lletres ho  fan.
Manel Nemo : 13 sessions	- Provocar la mecànica sil·làbica. - Treballar la memòria de treball fonològica. - Millorar la capacitat d'atenció	Igual que les anteriors i  afegint activitats tipus Memory (taulell de paraules amagades i han d'anar girant i clicant de dues en dues fins trobar les parelles); es mostren dos taulells a la vegada i han d'identificar mots repetits en els dos taulells ..	Quan milloren la seva capacitat de memòria de treball
Iden – Thor : 60 sessions	- Reconèixer ràpidament la grafia presentada. - Identificar àgilment les consonants	Es van barrejant les combinacions: vocal-consonant/ consonant-vocal/ consonant – vocal- consonant  Cada consonant es treballa en tres sessions consecutives	Quan aconsegueixen llegir síl·labes
Monemo	- Reforçar la lectura de paraules curtes. -  Reforçar   la memòria de treball fonològica.	Aquestes sessions es van intercalant amb les anteriors d' Iden Thor, per a treballar l' automatització de les grafies no ambigües.	Quan aconsegueixen llegir paraules bisíl·labes
Speech rate	- Vocalitzar bé - Millorar la velocitat lectora	Exercicis on repeteixen les paraules vocalitzant exageradament com ho farien els actors de teatre; s'ha de llegir i pronunciar el més ràpid possible 5 vegades seguides.	No s'avalua, es realitza com a activitat complementària.

A més a més, en cada sessió tenen activitats lúdiques com la cursa de cotxes en la que el cotxe vermell representa al nen i l'altre , el cotxe blau, l'ordinador; el nen va llegint i cada cop que llegeix bé va avançant i si guanya la cursa rep un feedback, apareix en Glif , el personatge que l'acompanya en totes les sessions , a dalt del podi , i si perd la cursa apareix la Sira com a guanyadora i en Glif en segon lloc. Els dos sempre somrients perquè s'alegren que ha guanyat el seu amic, d'aquesta manera es treballa que no sempre es guanya i que ens alegrem que guanyi un amic.

L'altra activitat lúdica és fer esclatar bombolles , han de llegir la paraula de cada bombolla i clicar les que tenen determinada lletra , o les que acaben en una vocal, un consonant determinada.... En aquesta els nens no competeixen , només guanyen punts.

Aclariment : No tots els nens fan les mateixes activitats ni en el mateix ordre, cadascú té el seu propi itinerari, però pel seu percentil les activitats que van realitzant pertanyen als paquets de sessions esmentats en el quadre.

FASE 2 : SESSIONS D'ENTRENAMENT 1

Com ja he dit en altres entrades, cada nen /a que realitza l'entrenament lector té assignades unes sessions adequades al seu perfil lector.

Cada sessió està composta d'un nombre variable d'activitats que s'adapten a les característiques i objectius proposats per a l'entrenament. A 'hora de portar-lo a terme m'he adonat que realment és un mètode molt flexible : la sessió pot modificar-se en el transcurs de la mateixa , tornant a repetir una activitat les vegades que calgui, o bé saltar-ne una; es pot deixar la sessió a mitges i reprendre-la en un altre moment en el punt on s'havia deixat,; canviar-la per una altra més adient...... tot depenent de l'actitud que mostren en aquell moment el nen o nena entrenat... . El que si voldria destacar és el format lúdic que tenen les activitats perquè siguin motivadores a l'hora de realitzar-les.

Ara bé, amb quines actituds m'he trobat?

La N. al començament es mostrava molt tímida i llegia amb veu molt fluixeta, quan li preguntava alguna cosa abans de començar la sessió, com per exemple, que havia fet el cap de setmana o a que li agradava jugar contestava amb monosíl·labs; conforme hem anat avançant s'ha mostrat cada cop més segura i explica més coses, es mostra contenta.

L' A. ,sempre contenta i segura ; el que més em va sorprendre va ser el dia que a l' acabar em va dir : "gràcies", i la cara se li va il·luminar. Posa molt interès en fer-ho cada cop millor.

De vegades, en K. s' ha mostrat ansiós o de vegades la L. insegura i en D. molt   insegur i quan li costa molt fa dues coses,  o bé comença a explicar alguna cosa que no ve al cas o calla i no vol dir res més. Però conforme va avançant, a poc a poc, es va animant.

Aquests nens ho passen malament, pateixen en ser conscients dels errors comesos o bé, amb la dificultats de l'activitat a realitzar, dubten, tenen por de fer-ho malament.... aleshores, el que he fet ha estat adaptar-lis les sessions ometent pantalles difícils, o els he ajudat en la lectura o bé hem deixat la sessió per l'endemà... però abans d'acomiadar-los sempre hem tingut una petita xerrada per rminimitzar la tensió, els he motivat i encoratjat dient-lis que s'estan esforçant molt , amb paraules de suport i ànims deixant la sessió per l'endemà.

De mica en mica, han anat guanyant en seguretat, confiança i motivació; i aquesta predisposició s'ha reflectit en una millora , en alguns considerable, de la seva competència lectora.