Conclusions finals

Bé, hem arribat a la darrera entrada d'aquest període; ha estat molt profitós i interessant. Penso que he assolit els objectius plantejats. He après, m'he format, observat, he participat activament... i en tot moment he trobat suport i acompanyament per part de la meva tutora i de l'equip d' Avesedari; tant a nivell d'assessorament com per fer- me sentir part, deixant que també pogués dir la meva opinió, intercanviant experiències, idees... d'aquesta manera he pogut sentir-me part d'un equip psicopedagògic col·laboratiu, flexible, empàtic, plenament conscient  i responsable de la tasca que porta entre mans , sent un nexe entre alumnes – família- escola- altres agents educatius; implicat en la intervenció de les dificultats d'aprenentatge, tenint en compte la vessant emocional i l'entorn dels infants, sense oblidar el seu compromís amb la investigació, la  formació permanent , la divulgació del seu projecte i el seu compromís social.

Per altra banda, la realització del Blog m'ha permès difondre les meves experiències i poder reflexionar sobre elles i sobre els diferents àmbits d'actuació dels psicopedagogs.

De tot el que he viscut i observat en aquest període voldria remarcar com a idea principal que la clau de la intervenció dels psicopedagogs és el treball col·laboratiu, la implicació, la co-responsabilitat de tot el context educatiu i la flexibilitat d'idees.

De cara al Pràcticum II, el meu projecte d' intervenció (amb l'assessorament de la meva tutora) serà el següent: donat que he après com millorar les habilitats lectores en els infants que presenten dificultats en l'aprenentatge de la lectura amb el Mètode Glifing i a partir dels resultats de l'Avaluació (com a instrument de diagnòstic)que vaig ajudar a portar a terme, el meu projecte estarà centrat en: l'assessorament, la posada en marxa de l'entrenament lector, el seguiment dels alumnes amb dificultats en l'aprenentatge de la lectura,la col·laboració amb les tutores, la comunicació amb les famílies... tot enmarcat en un context determinat,les característiques del qual (com he pogut observar) tenen gran importància en la definició i implementació d'un projecte.

M'agradarà i em motiva molt poder portar a terme el projecte en el Pràcticum II i poder seguir compartint les meves experiències en aquest Blog.

Comentaris

Com són els itineraris d'entrenament lector?

Cadascun d'aquests itineraris comença i acaba amb una sessió de prova (diferent de l'avaluació) que permet valorar si l'alumne ha assolit els objectius. 

De quina manera es valora?

Per l'observació directa de "l'entrenador" i perquè al finalitzar cada sessió es poden consultar els resultats en un full excel i uns gràfics on  hi surten el percentatge d'errors,  i la velocitat lectora que ha fet cada alumne en cada activitat en concret.

Això permet revisar en tot moment les sessions assignades, i si convé, canviar-les per unes de menor grau de dificultat, o més adequades al nivell de cada nen, incidint més  en la descodificació de monosíl·labs (del lletreig a la síl.laba), o en el procés d'automatització de la descodificació, potenciant la fluïdesa lectora o bé la fluïdesa articulatòria...

Reflexió:

Després de les observacions realitzades puc constatar de que en tot moment hi ha una supervisió de les sessions, depenent de l'evolució de cada nen , aquestes es repeteixen, es canvien ... és a dir, s'adapten en tot moment.Es tracta d'un Mètode obert i flexible.

També es realitzen reunions amb les tutores de les aules on hi ha nens que segueixen el Mètode Glifing, reunions amb els equips directius... per seguir els diferents casos; i també contactes amb les famílies

En tot moment hi ha comunicació i col·laboració, encara que pel que he pogut comprovar, no sempre amb el mateix grau d'implicació per part dels diferents agents educatius. Un factor a tenir en compte com a psicopedagogs.

L'equip d'Avesedari també té reunions periòdiques, on es comenten les diferents actuacions, els casos més dificultosos,els progressos, les relacions amb altres agents educatius (tutors, directors de centre, equips directius, logopedes, psicòlegs...). En aquest periode del Pràcticum he assistit a varies, demà dia 16 en tenim una a la nova seu del centre, el tema serà anar acabant de perfilar el Projecte d'Intervenció  Psicopedagògica de cara al Pràcticum II.

Resultats de l'Avaluació

Un cop s'han finalitzat totes les sessions d'avaluació, ja tenim els resultats, per consultar-los s'ha d'entrar a la web de gestió del Mètode Glifing.

Amb el codi d'usuari i contrasenya accedirem a la pàgina de l'escola, allà els alumnes de cada curs apareixen per ordre alfabètic ressaltats en un codi de colors indicatiu del percentil resultant de la darrera avaluació realitzada. 

En podeu veure uns exemples en les imatges següents:

L'avaluació ens permet veure:

-la distribució de velocitat de lectura de cada classe

- la relacio entre el rendiment de la classe i la població de referència

- les estructures en les que cada nen particular troba la problemàtica,

Segons el percentil resultant de l'Avaluació, a cada alumne li serà adjudicat un itinerari d'entrenament lector individualitzat i personal. 

Activitats de prevenció

Arribats a aquestes alçades del Pràcticum, havent observat la tasca de la meva tutora en diferents àmbits, voldria assenyalar que dóna molta importància a la prevenció, amb l'objectiu de minimitzar les possibles dificultats d'aprenentatge.

 Per això organitza , tallers de Pre-lectura per a pares i mares de nens i nenes de 4-6 anys per transmetre la importància de treballar activament les habilitats que ens preparen per aprendre. Proposa un seguit d'activitats per als més menuts en les que es treballen estratègies que els ajudin a desenvolupar les eines que necessiten per a la seva futura vida acadèmica.

Conjuntament amb la Biblioteca Marta Mata de Cornellà ,el Taller: Atents! Ens preparem per a aprendre

Aquests intercanvis

Vessant emocional i famílies

Com a psicopedagogs hem de ser conscients del patiment dels nens i de les famílies. Les dificultats d'aprenentatge en les primeres etapes educatives poden arribar a ser angoixants i desconcertants pels nens que les pateixen i per les persones del seu entorn (pares, educadors...)

Tal com vaig comentar en l'entrada del blog on comentava la xerrada realitzada per Avesedari a la que vaig assistir, els pares es troben moltes vegades desconcertats, i molt preocupats, veient que seu fill no se'n surt amb la lectura i no saben exactament que els hi passa, ni saben com ajudar-lo.

Assistir a xerrades i contactar amb altres pares els hi representa un bon suport.

Com bé sabem, i amb l'experiència de molts anys com a mestra d' Ed. Infantil ho puc assegurar, els contes són una estratègia molt eficient per abordar situacions conflictives. Relacionant-ho amb el tema de la dislèxia , he trobar aquest llibre que pot ajudar a entendre una mica més el seu complexe món. En aquest llibre els nens dislèxics es poden veure reflectits, d'una manera molt sensible i lúdica a la vegada, desdramatitzant el tema,penso que els pot ajudar a entendre com es senten; i per altra banda poden els pares entendre millor com es senten els seus fills.

Reflexió:

Com a psicopedagogs hem de procurar tranquil·litzar a les famílies, assessorar i acompanyar ; però també, és molt important fer que es sentin co-responsables amb l'educació dels seus fills, amb els seus problemes d'aprenentatge, se'ls ha d'involucrar en el procés; d'aquesta manera,  s'ofereix als infants una educació coherent, on tots els agents educatius es troben implicats. 
Des de l'Associació Catalana de Dislèxia diuen: "Les famílies dels nens i nenes dislèctics o amb altres trastorns específics d’aprenentatge tenen dret a una informació adequada, al coneixement dels problemes que afecten els seus fills i filles, a una orientació objectiva i entenedora per part dels professionals, que no culpabilitzi els pares, per tal que puguin comprendre i ajudar adequadament els seus fills i filles."

Codi deontològic

Com a psicopedagogs és important  saber que existeix un codi deontològic de la professió, el qual vol establir uns principis d’actuació i de regulació de l’exercici de la professió, per tal d’orientar l’elecció de la seva conducta en els diferents nivells de responsabilitat en els quals intervé.

Segons el codi deontològic del pedagog i psicopedagog:

1. La professió es fonamentarà sobre els valors, la dignitat i el respecte als drets de les persones, a més de les afirmacions de la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la participació valorant l’autonomia, la subjectivitat, els recursos propis i l’assumpció de responsabilitat.

2. La professió es posarà al servei de la persona, de la família, del grup, de la comunitat i de les múltiples institucions socials, per a contribuir al seu desenvolupament.

3. S’ atendrà a tota persona, família, grup, comunitat o institució social que expressi una demanda d’intervenció i la considerarà com a única i diferent d’altra situació anàloga, col·locant-la en el seu context de vida i de relació.

4. La condició d’edat, sexe, estat civil, cultura, nacionalitat, religió, condició social, ideologia política, discapacitat intel·lectual o física o de qualsevol altra diferència o característica personal, no ha de condicionar la professió, ni perjudicar el compromís d’aquests professionals vers la persona.

5. En l’exercici de la seva funció professional, no expressarà judicis de valors sobre la persona en base al seu comportament i serà conscient de la seva responsabilitat social, atès que en la seva actuació professional, pot intervenir en la vida dels altres.

6 Serà responsable dels propis actes professionals i de les seves previsibles i directes conseqüències.

7. En la seva intervenció professional, es basarà en la seva autonomía tècnica - professional, la independència de judici, la consciència en relació de la professió de Pedagog i la seva consciència particular, i defensarà l’autonomia professional dels condicionaments i pressions.

8. Utilitzarà el títol professional exclusivament per a l’activitat professional i no avalarà cap activitat enganyosa i impròpia.

Comentari personal:

Aquests apartats que he esmentat estan extrets del codi deontològic de pedagogs i psicopedagogs de Catalunya. Observant la tasca de la meva tutora de pràctiques i xerrant amb ella, he constatat que aquests punts s’apliquen diàriament, es tenen molt presents. Penso que aquest codi és una bona base  en la que fonamentar la nostra pràctica, i que a partir d’aquí, serà la nostra tasca del dia a dia la que ens farà ser uns bons professionals.

Per si voleu consultar el document sencer, us deixo l’enllaç en l’apartat: Materials de consulta.

III Trobada Pedagògica - Materials

Us deixo l'enllaç sobre els materials de la III Trobada Pedagògica per si algú està interessat;

"Noves aproximacions a la lectura "en el marc del programa Lecxit: Lectura per a l'èxit educatiu.

Podeu accedir fent clic aquí:

http://www.lectura.cat/noticies/noves-aproximacions-la-lectura-la-iii-trobada-lecxit

Experiències amb l'Avaluació

En aquest període de pràctiques  he pogut formar-me teòricament en el Mètode Glifing, practicar per conèixer bé l' aplicatiu, observar  com es portava a terme i darrerament col·laborar activament en l’avaluació d’infants de Cicle Inicial de Primària ( tant de1r com de 2n).

L’avaluació s’ha realitzat a l’Escola del Carme, un centre concertat del barri de Sants de Barcelona. El motiu: l'escola ha demanat realitzar una avaluació dels alumnes de Cicle Inicial amb l'objectiu de realitzar un pla d'intervenció  amb els nens els que presentin dificultats amb la lectura.

Ha estat de la següent manera: 

Primerament se'ls ha explicat d'una manera planera que anirien a fer. Després se'ls ha anat cridant fora de l’aula, de dos en dos , i s'han assegut cadascun davant d'un ordinador , ben còmodes, en un ambient tranquil i relaxat.

Tot seguit, s’ha iniciat  la  sessió amb  l’aplicatiu Glifing i amb el nom i contrasenya de cada alumne, perquè  d’aquesta manera, les seves dades quedaran enregistrades en el seu perfil.

Aleshores apareix una pantalla inicial on indica que és la sessió d’avaluació,  primer surten les instruccions per a l’avaluador i tot seguit comença la sessió.   Consisteix en la realització d' una sèrie d’ activitats, que van augmentant  en nivell de dificultat progressivament (les que són del mateix tipus).  Han llegit tant  paraules com  no - paraules ; paraules en castellà i paraules en català i al final de la prova han llegit un petit text, i han hagut de contestar unes preguntes sobre el mateix.

La consigna principal, que s'anava repetint al començament de cada activitat  ha estat que ho havien de fer tant bé com poguessin , de la millor manera possible .

Els avaluadors, hem hagut d' enregistrar els encerts i els errors amb els botons del ratolí.  I hem hagut de tenir  en compte una sèrie de recomanacions importants, com ara:

-  si un alumne no llegeix els ítems, s’ha d’aturar la prova i seguir amb uns altres de dificultat anterior.

 -  es considera correcta la identificació de les lletres si els nens i nenes diuen el so corresponent a la lletra o el so ( C = ce / se /K).  També, si  l’ alumne es corregeix ell sol abans de clicar - li error.

- es considera una paraula mal llegida quan no respon a la transcripció exacta de les grafies escrites.

- al cap d'uns segons si no diu bé la paraula, dir-li com es llegeix correctament

Opinió personal:

Ha estat una bona experiència i el que m’ agrada molt d’ aquest Mètode és que té en compte la vessant emocional. Sabem que molts nens s’ angoixen davant d’ una avaluació, i també quan han de llegir davant d’una persona que no coneixen. Per l’ experiència que he tingut, va bé crear un ambient tranquil i relaxat, abans de la prova,  parlar amb ells, i tranquil·litzar-los. Prendre's el temps necessari, sense presses.També recomanaria treure el so d’ encert o error del programa; penso que els influencia negativament

Mentres es realitza, s’ han d’ anar observant com reaccionen durant la prova,  si s’encallen o s’angoixen, i prendre la decisió davant l'angoixa de que és millor aturar- la i mirar de continuar-la en un altre moment. Això és el que hem hagut de fer amb un alumne de 1r.

En els nens els hi agradat de fer la prova, quan tornaven a l'aula hem sentit comentaris que deien en els que encara no l'havien fet : "molt xula", "mola" .Era quelcom diferent del que fan habitualment. En altres, els ha sobtat les no- paraules , alguns comentaris han estat : "si no vol dir res", "no ho havia sentit mai"; fins i tot algú ha fet una rialla o mirava amb ulls molt oberts com volguen dir: he llegit el que he llegit?

Un cop finalitzades totes les  proves s'obtindran els resultats dels alumnes, és a dir, se sabrà quin és el perfil lector de cadascú,  i se li assignarà un itinerari d’  entrenament, amb  sessions adequades al seu perfil , un  entrenament centrat en la descodificació i l’ adquisició de les habilitats i recursos per llegir correctament i a una velocitat adequada per a una bona comprensió.

Prevenció

Un infant amb dislèxia no sorgeix de manera espontània en l'inici de l'educació primària. Les seves dificultats són prèvies a aquest període educatiu i , malgrat de que no es pot establir un diagnòstic fidedigne de dislèxia, si que es poden detectar nens d' Ed. Infantil que presentin signes de risc i que probablement la desenvolupin en l'etapa posterior. Per això, en aquesta etapa s'ha de parlar de dificultats d'aprenentatge i no pas de trastorn; aquesta definició es refereix quan la dificultat s'ha anat consolidant; per tant,la tasca preventiva és molt important per poder evitar un possible fracàs escolar.

El mètode Glifing permet:

- prevenir els efectes negatius de les dificultats de lectura

- detectar precoçment les dificultats de lectura

- intervenir eficaçment per tal d'ajudar als nens i nenes amb dificultats de lectura

Com es realitza? En primer lloc es porta a terme l' AVALUACIÓ GLIFING, la qual és una prova automatitzada que permet conèixer amb precisió el nivell de lectura del nen; conèixer quin és el seu perfil lector i les seves necessitats educatives.

Un cop realitzada l'avaluació es presenten els resultats classificats en els següents grups.

Saber, conèixer...

 Aquestes darreres entrades són fruit de la lectura i estudi de diversos documents. Avui , voldria expressar el meu agraïment a Avesedari, per permetre des del primer moment l'accés a la seva Biblioteca, on podem consultar documents i arxius per poder d'investigar i aprofundir en les dificultats de la lectura, les causes, el tractament...

Intervenir per  prevenir , o per optimitzar les pràctiques en el tractament de les dificultats en l'aprenentatge de la lectura exigeix una sèrie  de coneixements sobre els processos implicats . És necessari per a assessorar saber, conèixer, estudiar; i saber utilitzar  aquests coneixements per a col·laborar en el disseny i concreció de pràctiques d'ensenyament de la lectura més satisfactòries.

Tal com diu Isabel Solé ( 1)  : "per assessorar es requereix "saber" sobre el contingut objecte d'assessorament"

També trobem en el Codi deontològic dels psicopedagogs (2) un apartat que fa esment a la formació permanent en la professió:

“El Pedagog mantindrà interès en la pròpia formació permanent, en estar al dia quant a les tècniques, la informació i les metodologies especialitzades, a la fi de garantir una prestació de serveis en l’atenció a la persona. A la formació permanent es tindran en compte els següents punts:

- Maduració i equilibri per afrontar els conflictes que sorgeixin en la professió.

- Coneixements de la dinàmica personal en relació a l’atenció a la persona.

- Alt nivell de competència teòric - pràctica.

- Compromís en la recerca del camp d’intervenció i en l’àmbit didàctic i científic, en la promoció, desenvolupament i divulgació de la pròpia experiència”

_____________________________________________________________________
1.  Documents del Pràcticum . Bloc II, cap. 10, pàg.197
2. Codi de Deontologia del Col·legi de Pedagogs de Catalunya.

Investigació II

La consciència fonològica és la capacitat per a discriminar totes aquestes petites unitats de sons que componen el llenguatge parlat. Les investigacions (ADAMS, 1990) indiquen que sense una instrucció prèvia en aquest apartat, aproximadament un 25% dels alumnes de primer de primària presenten problemes en el desenvolupament de la consciència fonològica. La consciència fonològica és un procés molt implicat en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, de la qual cosa es desprèn que resulta del tot necessari efectuar una intervenció en aquest sentit:

- quan es detecten dificultats

- i treballar la consciència fonològica amb caràcter preventiu, des de les primeres etapes d’escolarització (educació infantil), per tal d’evitar possibles dificultats futures.

L'ensenyança del coneixement fonològic millorarà el rendiment en la lectura dels alumnes, però sobretot ho farà amb els que tenen risc de tenir dificultats específiques per llegir i en aquells que ja les presenten.

El Mètode Glifing lliga el resultat d'aquestes investigacions amb la plasticitat cerebral que és la capacitat que té l'estructura cerebral per modificar-se amb l'aprenentatge. Així doncs, té com a base que les habilitats fonològiques poden entrenar-se, i com major desenvolupades estan, major serà l’èxit en els aprenentatges bàsics.

 I l'entrenament Glifing té com a objectiu facilitar el procés d'automatització de la descodificació. Com ? Tal com indica el seu nom amb l'entrenament , amb el treball sistemàtic de la síl·laba, donat que la síl·laba és la unitat lingüística natural de producció de parla; i de que la lectura de síl·labes és l'indicador més important del procés d'automatització i .amb la presentació de gran quantitat d' estímuls en forma de paraules i de no-paraules.

En les seves sessions d'entrenament he pogut observar que  es realitzen activitats que treballen aspectes vinculats amb la consciència fonològica., amb els diferents aspectes que conformen el procés d'adquisició i automatització de la lectura:

- Descodificació grafema-fonema

- Consciència fonològica

-Segmentació

- Memòria de treball

-Memòria de treball fonològica

-Memòria a llarg termini

-Articulació i dicció

-Flexibilitat cognitiva i atenció

-Reconeixement de paraules

-Morfologia i sintaxi

-Integració en lectura de textos

-Comprensió lectora

-Ortografia

Bibliografia: DEFIOR, S. (1994). La consciencia fonológica y la adquisición de la lectoescriptura. Infancia y aprendizaje. Nº 67-68, p.91-113.

Investigació

Quan parlem de dislèxia, parlem .....

•       D’una dificultat inesperada per aprendre a llegir i a escriure que poden presentar alguns nens i nenes amb intel·ligència, motivació i escolarització adequada.
•         D’un trastorn d’origen neurobiològic de base genètica, és a dir,  que no hi ha factors externs causants sinó que el trastorn es troba en la informació genètica ( en l’ADN) de l’individu; però encara es desconeix l’alteració genètica exacta.
•       Que la seva prevalença entre la població es troba entre un 5 i un 17%.
•           Presenta una càrrega  hereditària i afecta per igual a nens i a nenes. El 40% dels germans i entre un 30 i un 50% de pares d’un infant dislèxic també presenten aquest  trastorn.
•          I que  és persistent al llarg de la vida, anirà canviant les manifestacions però hi serà present en totes les etapes

Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció investigant sobre la dislèxia ha estat conèixer el seu origen neurobiològic. Amb tècniques de neuroimatge funcional, que permeten estudiar el cervell mentrestant es realitza una funció cognitiva determinada s’ha pogut demostrar que a nivell funcional les persones amb dislèxia presenten diferències significatives de funcionamen neuronal en l'accés a la lectura respecte a les persones que no són dislèxiques.

Sally i Kenneth Shaywitz, (2003), autors referencials en el camp de la dislèxia,  han pogut demostrar que en condicions normals, al llegir s’activen àrees de l’hemisferi cerebral esquerra especialment les més posteriors. Els dislèxics en canvi, presenten menor activitat en aquestes àrees , i a més a més, per compensar-ho, activen àrees de l’hemisferi cerebral dret que no s’utilitzen en condicions normals durant la lectura.

                                   Font: Gabriela JDE, Science 2009; 325:280-283.

Perfils diferents d’activació cerebral durant la lectura.

La figura dreta mostra l’activitat cerebral durant la lectura en lectors normals.

En la figura central s’observa l’activació molt menor de les mateixes àrees de l’hemisferi esquerre abans del tractament de reeducació.

La imatge esquerra mostra el canvi d’activació cerebral després del tractament de reeducació.

Els cercles vermells corresponen a les regions frontals i els blaus a la regió temporoparietal.

Ambdues regions tenen una activació significativament menor en la dislèxia, però l’activació augmenta després del tractament reeducador.La presència d’aquesta poca activitat en aquestes regions en edats primerenques recolzen a les úniques tècniques de reeducació que han demostrat científicament la seva validesa i que es basen en l’entrenament fonològic.

 També desconeixia la seva càrrega hereditària, el procés de transmissió encara no és massa conegut però s'ha identificat una ralació amb el cromosoma 6 (Marlow et al., 2003). Tant en la formació rebuda a Avesedari com en la xerrada de Badalona, van anomenar aquest fet , vaig escoltar testimonis directes de pares que es reconeixien en els trets dels seus fills; però que no havien estat diagnosticats com a dislèxics en la seva etapa escolar, fins i tot, en algun cas, la persona va manifestar que es va sentir alleugerida  a l' entendre que li havia passat, al saber el perquè de la seves dificultats.

Bibliografia:
- Roca, Enric; Carmona, Jordi; Boix, Cristina; Colomé, Roser; López, Anna; Sanguinetti, Ana; Caro, Marta; Sants Fitó, Anna (coord.) 2010. “El aprendizaje en la infancia y la adolescencia: claves para evitar el fracaso escolar”. Cuadernos FAROS núm.4. Esplugues de Llobregat: Hospital Sant Joan de Déu.

- Shaywitz, S.E. (2003). Overcoming Dyslexia: A New and Complete Science-Based Program for Reading Problems at
Any Level. New York: Vintage Books. 

Assessorament a famílies

Aquestes pràctiques estan sent força enriquidores en el sentit de poder observar directament el desenvolupament de la tasca psicopedagògica en diferents facetes. La meva tutora de pràctiques, a més a més de dirigir el centre Avesedari, de coordinar els diferents equips, de supervisar i fer un seguiment de casos ; també col·labora en xerrades  d’ assessorament , tant dirigides a professionals (mestres, psicòlegs, psicopedagogs…) com a les famílies.

La xerrada a la que vaig assistir  el passat 22 d’octubre estava organitzada per  l’Associació Avesedari en col·laboració amb el Centre Clínic Badalona ,i es va realitzar en el col·legi Cultural de Badalona. El tema : XERRADA SOBRE DIFICULTATS LECTO-ESCRIPTORES I EL NOU MÈTODE D’ENTRENAMENT DE LA LECTURA GLIFING

 D’una manera entenedora i directa, es va parlar sobre les dificultats de la lectura, sobre  la dislèxia, els símptomes freqüents en funció edat, sobre l’ impacte que genera a nivell emocional i es van donar consells de com poden ajudar pares i mestres. També es va informar sobre el mètode Glifing i es va donar suport metodològic sobre com aplicar-lo .

En algunes intervencions que van fer els assistents al final de la xerrada, mares en la majoria, es notava l’angoixa per manca de coneixements de com poder ajudar al seu fill o filla, no només en la dificultat que presentaven envers la lectura sinó també emocionalment, en algun cas concret per la baixa autoestima que tenien, pel patiment que mostraven… patiment que també reflectia la persona que va realitzar la intervenció. I algunes persones que ja coneixien i aplicaven el mètode van explicar la seva experiència.

Reflexió: Tot això m’ha fet pensar en la importància de que les famílies d’infants que presenten dificultats d’aprenentatge,  necessiten espais de suport i ajut on  poder expressar  els seus dubtes , espais on compartir les seves experiències; necessiten orientació i assessorament en relació a com poden ajudar als seus fill i a com poden  entendre les causes del seu malestar emocional( baixa autoestima, enuig….) Les persones que assisteixen a xerrades , mostren una disposició a implicar-se en la millora de l'educació i l'aprenentatge, i se'ls ha de donar suport.

Tot relacionant-ho amb el que hem après en aquests darrers anys , hem de tenir present que l’ajut psicopedagògic no ha d’ésser substitutiu, sinó suplementari,dins d’un enfocament educacional constructiu (Monereo i Solé, 1996) d’aquesta manera potenciant les capacitats educadores es podrà potenciar l’autonomia dels diferents actors (alumnes, familia, professorat). L'objectiu últim de tota estratègia d'intervenció psicopedagògica correcta és deixar de ser necessària.