Com
a psicopedagogs hem de ser conscients del patiment dels nens i de les
famílies. Les dificultats d'aprenentatge en les primeres etapes
educatives poden arribar a ser angoixants i desconcertants pels nens
que les pateixen i per les persones del seu entorn (pares,
educadors...)
Tal
com vaig comentar en l'entrada del blog on comentava la xerrada realitzada per Avesedari a la
que vaig assistir, els pares es troben moltes vegades desconcertats,
i molt preocupats, veient que seu fill no se'n surt amb la lectura i
no saben exactament que els hi passa, ni saben com ajudar-lo.
Assistir
a xerrades i contactar amb altres pares els hi representa un bon
suport.
Com bé sabem, i amb l'experiència de molts anys com a mestra d' Ed.
Infantil ho puc assegurar, els contes són una estratègia molt
eficient per abordar situacions conflictives. Relacionant-ho amb el
tema de la dislèxia , he trobar aquest llibre que pot ajudar a
entendre una mica més el seu complexe món. En aquest llibre els
nens dislèxics es poden veure reflectits, d'una manera molt sensible
i lúdica a la vegada, desdramatitzant el tema,penso que els pot ajudar a entendre com es senten; i per altra
banda poden els pares entendre millor com es senten els seus fills.
Reflexió:
Com a psicopedagogs hem de procurar tranquil·litzar a les famílies, assessorar i acompanyar ; però també, és molt important fer que es sentin co-responsables amb l'educació dels seus fills, amb els seus problemes d'aprenentatge, se'ls ha d'involucrar en el procés; d'aquesta manera, s'ofereix als infants una educació coherent, on tots els agents educatius es troben implicats.
Des de l'Associació Catalana de Dislèxia diuen: "Les famílies dels nens i nenes dislèctics o amb altres trastorns específics d’aprenentatge tenen dret a una informació adequada, al coneixement dels problemes que afecten els seus fills i filles, a una orientació objectiva i entenedora per part dels professionals, que no culpabilitzi els pares, per tal que puguin comprendre i ajudar adequadament els seus fills i filles."
Des de l'Associació Catalana de Dislèxia diuen: "Les famílies dels nens i nenes dislèctics o amb altres trastorns específics d’aprenentatge tenen dret a una informació adequada, al coneixement dels problemes que afecten els seus fills i filles, a una orientació objectiva i entenedora per part dels professionals, que no culpabilitzi els pares, per tal que puguin comprendre i ajudar adequadament els seus fills i filles."

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada