Compartim

Ahir dilluns 24 va haver una de les trobades de seguiment de les diverses persones que realitzem el Pràcticum a Avesedari. Va ésser una reunió conjunta, dirigida per la nostra tutora, en la que es va parlar sobre les pràctiques, els dubtes, l'enfocament dels projectes...   vam intercanviar experiències, recursos, reaccions dels nens, dels mestres, dels equips directius... Va ser una trobada molt enriquidora, 

Es va realitzar com sempre al Citilab de Cornellà , a la Plaça de Can Suris, s/n. Cornellà

I parlant de compartir, us deixo un video on l'actor Gabino Diego ens parla de que ell és dislèxic i el que li ha suposat ser-ho, ho COMPARTEIX.

Comentari sobre la III Trobada pedagògica

Ha estat molt interessant la III Trobada pedagògica : “Lectura i èxit educatiu”.

La lectura és el motor de l'èxit escolar, l'eix de l'aprenentatge, però amb la tècnica no hi ha prou per a esdevenir un bon lector. Com he esmentat en altres entrades, una baixa competència lectora al final del Cicle Inicial equival a problemes d'aprenentatge i dificultats en altres àrees en els cicles posteriors.

Com a psicopedagog/a es pot assessorar en la planificació i implentació dels Plans Lectors de Centre, en els quals sobresurten tres punts importants a tenir en compte:

- saber llegir

- llegir per aprendre

- el gust per llegir

Amb les pràctiques a Avesedari i el mètode Glifing estic aprenent a com assessorar quan els infants presenten dificultats en l'aprenentatge de la lectura i a com millorar la seva fluïdesa lectora; i amb les jornades d'avui a com millorar la comprensió lectora i fomentar el gust per la lectura. El programa LECXIT és aconsellable a partir de 4^t de Primària.

Aquí us deixo un video d'una entrevista de LECXIT a Montse Garcia, la meva tutora de pràctiques i directora d'  Avesedari.

Aprenentatge continu

 Tal com diu M. Reyes Carretero en “ Trajectes i transicions d’una professió”, arribar a ser  un professional de la psicopedagogia implica una evolució marcada tant per l’ interès per adequar la intervenció psicopedagògica a les necessitats de l’escola com per un procés llarg i intens d’aprenentatges i socialització, que comença amb l ’ingrés en els estudis i que continua de manera permanent durant tota la vida professional, el que anomenem aprenentatge continu.

Per altra banda, César Coll ,quan parla dels coneixements que necessiten els psicopedagogs per a poder assumir les seves funcions  , assenyala la necessitat de tenir tècniques i estratègies per a assessorar. Penso que és interessant assistir a debats i taules rodones amb altres professionals per a compartir experiències, discutir i sobretot aprendre, construir i reconstruir coneixements, no oblidem que el treball dels psicopedagogs és col·laboratiu amb d’altres professionals o agents educatius d’altres procedències i recorreguts professionals ; s’ha de tenir la capacitat de ser flexibles en els posicionaments personals, aprendre a negociar i acceptar i respectar altres enfocaments com a opcions legítimes  malgrat no estar-hi d’acord; d’aquesta manera anirem adquirint habilitat en la capacitat de l’assessorament.

Per  ampliar els meus coneixements, en aquests moments més concretament sobre  el meu tema del Pràcticum: les dificultats en l’aprenentatge de la lectura i el seu tractament; participaré el proper dissabte en:

III Trobada Pedagògica "Lectura i Èxit Educatiu”

Lectura i èxit educatiu: aprenentatges, reptes i experiències

22/11/2014 de 9 a 14 h

Caixaforum de Barcelona

Per aprofundir en les qüestions següents:

Què hem aconseguit durant aquests 3 anys del programa LECXIT? Quins aprenentatges poden ser útils per altres iniciatives? Què opinen els protagonistes del programa? Quines potencialitats ofereix el 2.0 per la lectura? Tenim experiències valuoses aplicables a l’aula? Com aconseguir desenvolupar competències informacionals? Com apropar la literatura infantil a les famílies? Com generar oportunitats d’experimentació lligades a les lletres i les imatges?

Ja us comentaré com ha anat!

Descobrint Lècxit

LECXIT, per  què segueixo aquesta pàgina?

El tema en el que he basat el meu Pràcticum I :el tractament de les dificultats en l’aprenentatge de la lectura; i per altra banda, la meva experiència i formació en el centre Avesedari sobre el coneixement i aplicació del mètode Glifing m’ha portat a investigar sobre que més s’està fent actualment per a millorar la comprensió lectora dels infants i he trobat Lecxit, un programa que també té per a objectiu millorar la comprensió lectora dels infants implicant l’entorn dels nens i nenes que el segueixen.

Tant Avesedari com Lecxit creen “ponts pedagògics” entre els infants , les escoles i  les famílies ; i fins i tot vincles amb entitats culturals, biblioteques, associacions... creen xarxa. La creació de xarxes de treball conjunt entre professionals, entre aquests i altres agents educatius de l’entorn o entre aquests i les institucions implicades en el desenvolupament educatiu individual i social, constitueix un procés participatiu i vinculant.

El treball en xarxa significa  una  intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva comunitària, els  trets essencials de la qual serien:

-       Considerar l’individu no com un ésser únicament “diferenciat”, sinó un ésser social que es desenvolupa i es construeix a nivell intern i extern per mitjà dels vincles que estableix amb el seu entorn i amb aquells que l’habiten.

-       Les necessitats educatives passen de ser  considerades com un element simple a ser considerades complexes, dinàmiques  i canviants segons les interaccions de l’individu en diferents contextos

-       La intervenció comunitària intenta actuar de manera compensadora, integrada i global sobre els contextos (familiars, institucionals...) i sobre les condicions que propicien el fracàs escolar o la marginalitat social, implicant els individus o les institucions com agents directes

Tal com assenyalen Sánchez, Candamio i Carretero (1999) l’adopció d’una perspectiva comunitària comporta dos canvis respecte a la perspectiva actual de l’assessorament psicopedagògic, un canvi conceptual: l’assessor, l’ assessorat i els grups socials dels que formen part es consideren agents actius en el procés, tots s’impliquen en un intercanvi d’informació, de discussió i de reflexió sobre la conceptualització dels problemes i els recursos per a donar-los resposta. El segon canvi, les relacions entre l’assessor i els agents implicats són simètriques, això implica la capacitat de valorar el saber que aporten tots els agents educatius.

La intervenció té d’aquesta manera un caràcter globalitzant, pluridisciplinar i compartit.

Tant Avesedari com Lecxit s’ajusten a aquestes característiques i a més a més afavoreixen la creació de canals de comunicació i intercanvi regulats i estables, per valorar la intervenció feta, la consecució o no d’objectius... i d’aquesta manera poder anar avançant i construint conjuntament coneixement a tenir en compte en  futures intervencions.

“És impossible millorar els processos educatius al marge de les exigències socials i culturals i dels contextos concrets en què aquests processos es porten a terme.”

L'error com a motor d'aprenentatge

Enllaçant amb l’altra entrada voldria matisar un dels aspectes que més m’ ha cridat l’atenció del Mètode Glifing i és l’atenció que es dóna a la vessant emocional i a la gestió dels errors.

Els nens i nenes que segueixen el mètode Glifing no es senten sols, estan acompanyats en tot moment pel seu entrenador i  també per en Glif. 

Aquest personatge és un nen que els saluda al començar cada sessió, que els felicita quan ho fan bé, i quan cometen errors els mostra que li sap greu, que sap que equivocar-se fa mal. 

Això és degut a que les neurones del nostre cervell encarregades de detectar els errors produeixen una corba d’activació neuronal anatòmicament al costat de  les neurones encarregades de notar el dolor , unes activen a les altres; és per aquest motiu que quan ens equivoquem sentim dolor, ens sentim tristos , o de vegades fins i tot ens enfadem molt, sentim ràbia. 

Aquesta corba d’activació neuronal es mostra ben ajustada en estudiants amb bons resultats acadèmics,  aquests s’adonen de l’error i senten el malestar necessari per rectificar i millorar. Però, que passa quan aquesta corba no està ben ajustada? Pot passar :

-       Que la sensació de malestar sigui massa forta, aleshores es pot produir un bloqueig i no voler tornar-ho a intentar mai més

-       Pot haver absència de malestar i aleshores tampoc hi ha  reacció en voler millorar

S’ha d’ ensenyar a aprendre a gestionar els errors, ensenyar que: equivocar-nos i adonar-nos de quin ha estat l’error  ens ha d’ajudar a millorar, ens ha de motivar a seguir endavant i aprendre per no equivocar-nos més. Entendre l’error com a motor d’aprenentatge.

Es per això que en Glif els mostra  com es senten i els acompanya: "en Glif també pateix quan s'equivoca, però sap que la propera vegada ho farà millor"

Etapes

Us voldria comentar com ha anat el Pràcticum fins ara; després d'unes primeres reunions amb la tutora on vaig conèixer la història d'Avesedari, el seu transfons personal i el perquè de la seva creació; informació que ja vaig transcriure en l'anterior entrada al blog. He realitzat posteriorment unes jornades presencials de formació sobre el Mètode Glifing, el mètode d'entrenament lector creat per Avesedari, amb l'objectiu de conèixer:

- La base científica en la que es fonamenta el mètode. Com ells diuen: “La base teòrica de perquè entrenem el que entrenem”..

- Les diferents fases de com aplicar-lo: l'avaluació inicial, la personalització per a cada usuari (itineraris personalitzats), els diferents tipus de sessions,la recollida de dades,la lectura dels gràfics dels resultats...

- Conèixer com té en compte aquest mètode la dimensió emocional de les dificultats en la lectura

Comentari personal:

En la primera sessió de formació hem arribat a una visió compartida de la lectura, de la seva complexitat  i de les dificultats que es poden manifestar en el seu aprenentatge. Una de les tasques a tenir en compte com a psicopedagogs és la d'arribar a tenir una visió compartida, a una redefinició conjunta de les demandes que ens arribin ,d'aquesta manera , partint d'un punt de vista en comú aconseguirem que la nostra tasca sigui un procés compartit i col·laboratiu , on hi hagi coresponsabilitat per part de tots els agents educatius implicats.

El Mètode

És un mètode que té com a objectiu millorar l'habilitat lectora dels nens amb dificultats per llegir de forma correcta i fluïda, per tal d'augmentar el seu rendiment i permetre'ls que puguin aprofitar tota la seva capacitat intel·lectual. Així mateix, el mètode té en compte la dimensió emocional del problema.

Com tot entrenament requereix de constància i intensitat. Però què s'entrena?

S'entrenen els diferents aspectes que constitueixen el procés d'adquisició i automatització de la lectura:

- La descodificació (articulació) mitjançant les no- paraules

- La consciència fonològica

- La memòria de treball general

- La morfologia i Sintaxi : categories gramaticals, partícules sintàctiques...

- La comprensió: aprendre a fer preguntes

- L'ortografia : memòria visual, paraules més freqüents ,regles grafema – fonema , segmentació, memòria de treball, articulació, velocitat, morfosintaxi i comprensió

Amb constància i intensitat, com tot entrenament, s'arriben als següents resultats:

- Disminució o desaparició dels errors de lectura

- Augment de la velocitat lectora

- Millora de la comprensió

- Augment de la memòria de treball

- Augment de la seguretat en si mateixos

- Augment de l''autoestima

- Actitud més favorable vers els estudis

Per què AVESEDARI s'ha centrat en les dificutats de la lectura?

Els membres de l’associació es van adonar : que moltes vegades es confonen capacitats intel·lectuals i dificultats específiques de l’aprenentatge, que nens i nenes amb una capacitat intel·lectual que els situa dins la mitjana del seu curs i edat poden fracassar a causa de tenir unes dificultats específiques. I que no aprendre a llegir amb el mateix ritme dels companys pot arribar a que el nen/a quedi exclòs a l’escola i que un 60% dels casos de fracàs escolar estan causats per dificultats de l’aprenentatge. Per altra banda, en la vessant emocional, que les dificultats d’aprenentatge provoquen desajustaments emocionals, autoestima baixa, retraïment, tristesa, rebuig a l’escola, manca d’interès, de motivació, culpabilitat...

Degut a tots aquests motiu s’han centrat en la lectura, perquè si es llegeix amb fluïdesa i sense esforç es pot superar amb èxit els estudis i garantir un futur professional. Un baix rendiment lector a l’escola es deu en un gran nombre de casos a un dèficit específic que afecta al procés de descodificació pel qual el cervell fa la conversió de grafemes a fonemes. La lectura d’aquests nens i nenes esdevé lenta o molt lenta i realitzada amb gran esforç i gran nombre d’errors. Això fa que apareguin problemes de comprensió en la lectura i el problema es va generalitzant a altres àrees i d’aquí al fracàs escolar hi ha un pas.

Aquestes dificultats de la lectura reben també el nom de trastorn de la lectura (DSM-IV-R) o dislèxia, i es defineix com a un conjunt de dificultats en la tasca de llegir, d’origen neurobiològic, i que no es poden atribuir a dèficits sensorials, de baixa intel·ligència, problemes emocionals o dèficits educatius.