LECXIT, per què segueixo aquesta
pàgina?
El tema en el que he basat el meu Pràcticum I :el tractament de les
dificultats en l’aprenentatge de la lectura; i per altra banda, la meva
experiència i formació en el centre Avesedari sobre el coneixement i aplicació del
mètode Glifing m’ha portat a investigar sobre que més s’està fent actualment
per a millorar la comprensió lectora dels infants i he trobat Lecxit, un
programa que també té per a objectiu millorar la comprensió lectora dels
infants implicant l’entorn dels nens i nenes que el segueixen.
Tant Avesedari com Lecxit creen “ponts pedagògics” entre els infants , les
escoles i les famílies ; i fins i tot
vincles amb entitats culturals, biblioteques, associacions... creen xarxa. La creació de xarxes de treball conjunt entre
professionals, entre aquests i altres agents educatius de l’entorn o entre
aquests i les institucions implicades en el desenvolupament educatiu individual
i social, constitueix un procés participatiu i vinculant.
El treball en xarxa significa una
intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva comunitària, els trets essencials de la qual serien:
- Considerar l’individu no com un ésser únicament “diferenciat”, sinó un
ésser social que es desenvolupa i es construeix a nivell intern i extern per
mitjà dels vincles que estableix amb el seu entorn i amb aquells que l’habiten.
- Les necessitats educatives passen de ser
considerades com un element simple a ser considerades complexes,
dinàmiques i canviants segons les
interaccions de l’individu en diferents contextos
- La intervenció comunitària intenta actuar de manera compensadora, integrada
i global sobre els contextos (familiars, institucionals...) i sobre les
condicions que propicien el fracàs escolar o la marginalitat social, implicant
els individus o les institucions com agents directes
Tal com assenyalen Sánchez, Candamio i Carretero (1999) l’adopció d’una
perspectiva comunitària comporta dos canvis respecte a la perspectiva actual de
l’assessorament psicopedagògic, un canvi conceptual: l’assessor, l’ assessorat i
els grups socials dels que formen part es consideren agents actius en el
procés, tots s’impliquen en un intercanvi d’informació, de discussió i de
reflexió sobre la conceptualització dels problemes i els recursos per a
donar-los resposta. El segon canvi, les relacions entre l’assessor i els agents
implicats són simètriques, això implica la capacitat de valorar el saber que
aporten tots els agents educatius.
La intervenció té d’aquesta manera un caràcter globalitzant,
pluridisciplinar i compartit.
Tant Avesedari com Lecxit s’ajusten a aquestes característiques i a més a
més afavoreixen la creació de canals de comunicació i intercanvi regulats i
estables, per valorar la intervenció feta, la consecució o no d’objectius... i
d’aquesta manera poder anar avançant i construint conjuntament coneixement a
tenir en compte en futures
intervencions.
“És impossible millorar
els processos educatius al marge de les exigències socials i culturals i dels
contextos concrets en què aquests processos es porten a terme.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada