Enllaçant amb l’altra entrada voldria matisar
un dels aspectes que més m’ ha cridat l’atenció del Mètode Glifing i és l’atenció
que es dóna a la vessant emocional i a la gestió dels errors.
Els nens i nenes que segueixen el
mètode Glifing no es senten sols, estan acompanyats en tot moment pel seu
entrenador i també per en Glif.
Aquest personatge és un nen que els saluda al començar
cada sessió, que els felicita quan ho fan bé, i quan cometen errors els mostra
que li sap greu, que sap que equivocar-se fa mal.
Això és degut a que les neurones del nostre
cervell encarregades de detectar els errors produeixen una corba d’activació neuronal anatòmicament al
costat de les neurones encarregades de
notar el dolor , unes activen a les altres; és per aquest motiu que quan ens
equivoquem sentim dolor, ens sentim tristos , o de vegades fins i tot ens
enfadem molt, sentim ràbia.
Aquesta corba d’activació neuronal es mostra ben ajustada en estudiants amb
bons resultats acadèmics, aquests s’adonen de l’error i senten el malestar necessari
per rectificar i millorar. Però, que passa quan aquesta corba no està ben
ajustada? Pot passar :
- Que la sensació de malestar sigui massa forta, aleshores es pot produir un
bloqueig i no voler tornar-ho a intentar mai més
- Pot haver absència de malestar i aleshores tampoc hi ha reacció en voler millorar
S’ha d’ ensenyar a aprendre a gestionar els errors,
ensenyar que: equivocar-nos i adonar-nos de quin ha estat l’error ens ha d’ajudar a millorar, ens ha de motivar a
seguir endavant i aprendre per no equivocar-nos més. Entendre l’error
com a motor d’aprenentatge.
Es per això que en Glif els mostra com es senten i els acompanya: "en Glif també pateix quan s'equivoca, però sap que la propera vegada ho farà millor"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada