Assessorament a famílies

Aquestes pràctiques estan sent força enriquidores en el sentit de poder observar directament el desenvolupament de la tasca psicopedagògica en diferents facetes. La meva tutora de pràctiques, a més a més de dirigir el centre Avesedari, de coordinar els diferents equips, de supervisar i fer un seguiment de casos ; també col·labora en xerrades  d’ assessorament , tant dirigides a professionals (mestres, psicòlegs, psicopedagogs…) com a les famílies.

La xerrada a la que vaig assistir  el passat 22 d’octubre estava organitzada per  l’Associació Avesedari en col·laboració amb el Centre Clínic Badalona ,i es va realitzar en el col·legi Cultural de Badalona. El tema : XERRADA SOBRE DIFICULTATS LECTO-ESCRIPTORES I EL NOU MÈTODE D’ENTRENAMENT DE LA LECTURA GLIFING

 D’una manera entenedora i directa, es va parlar sobre les dificultats de la lectura, sobre  la dislèxia, els símptomes freqüents en funció edat, sobre l’ impacte que genera a nivell emocional i es van donar consells de com poden ajudar pares i mestres. També es va informar sobre el mètode Glifing i es va donar suport metodològic sobre com aplicar-lo .

En algunes intervencions que van fer els assistents al final de la xerrada, mares en la majoria, es notava l’angoixa per manca de coneixements de com poder ajudar al seu fill o filla, no només en la dificultat que presentaven envers la lectura sinó també emocionalment, en algun cas concret per la baixa autoestima que tenien, pel patiment que mostraven… patiment que també reflectia la persona que va realitzar la intervenció. I algunes persones que ja coneixien i aplicaven el mètode van explicar la seva experiència.

Reflexió: Tot això m’ha fet pensar en la importància de que les famílies d’infants que presenten dificultats d’aprenentatge,  necessiten espais de suport i ajut on  poder expressar  els seus dubtes , espais on compartir les seves experiències; necessiten orientació i assessorament en relació a com poden ajudar als seus fill i a com poden  entendre les causes del seu malestar emocional( baixa autoestima, enuig….) Les persones que assisteixen a xerrades , mostren una disposició a implicar-se en la millora de l'educació i l'aprenentatge, i se'ls ha de donar suport.

Tot relacionant-ho amb el que hem après en aquests darrers anys , hem de tenir present que l’ajut psicopedagògic no ha d’ésser substitutiu, sinó suplementari,dins d’un enfocament educacional constructiu (Monereo i Solé, 1996) d’aquesta manera potenciant les capacitats educadores es podrà potenciar l’autonomia dels diferents actors (alumnes, familia, professorat). L'objectiu últim de tota estratègia d'intervenció psicopedagògica correcta és deixar de ser necessària.